diumenge, 25 de novembre del 2007

ALUMNES 4t ESO "A" de l'IES Eduardo Merllo

Benvinguts i benvingudes al bloc de la nostra classe, que hem creat per poder mostrar tot el que siga interessant per commemorar el setanta-cinqué aniversari de la unificació de les normes ortogràfiques, lèxiques i també, com ja us explicarem, mètriques.

Per si no ho sabeu aquestes normes ortogràfiques se les coneix com "Les normes de Castelló" perqué van ser signades simbòlicament a Castelló de la Plana, ja que fou la Societat Castellonenca de Cultura la que feu tot el treball de conciliació. I també se les coneix com "Les normes del 32", perquè l'acord es firmà el 21 de desmbre de 1932.

La nostra intenció és publicar tot allò que ens siga d'interés perquè puguem anar coneixent més coses sobre aquesta efemèride. També anirem informant sobre les activitats que realitzem al voltant d'aquesta commemoració.

LA NORMALITACIÓ ORTOGRÀFICA I LÈXICA

Des dels inicis del segle XX s´havia encetat un procés llarg i complicat que hauria d'acabar l'any 1932 amb l'Acord Ortogràfic de Castelló de la Plana. Des de Josep Nebot i Pérez a Lluís Revest i Corzo hi ha un treballós camí per on han passat Lluís Fullana, Bernat Ortín Benedito -i, si voleu les extravagàncies de Josep Mª Bayarri- i sobretot l'esforç de la "Generació de 1930", que a mesura que anava assolint-la maduresa i un major poder anava fitant més estretament el camí de la solució. Així en aparèixer La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (1930), de Ll. Revest i Corzo, i malgrat ser la primera vegada que hom afirmava en contundència la catalanitat del parlar català, els joves escriptors de la "Generació de 1930", per boca del seu membre, Carles Salvador, no podien dissimular un cert disgust per algunes de les propostes de Revest, divergents en certs punts de la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. I és que cal recordar que els membres de la "Generació de 1930", ja feia temps que havien adoptat les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans en les seues revistes (Taula de lletres valencianes) i publicacions editorials (Nostra Novela i L'Estel) i veien les discrepàncies ortogràfiques de Revest com una reculada i un boicot.

Per fi, decidits a acabar amb el marasme ortogràfic, el número 34, juliol de 1930, de la seua revista portaveu Taula de lletres Valencianes fa una crida , titulada "Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes", per arribar a la unificació ortogràfica que haurien d'adoptar els escriptors i publicacions "que vulguen contribuir a la prosperitat de la nostra llengua i de les nostres lletres".

Dos anys més tard, després d'una nova crida des de la revista El Camí, s'aconseguia d'arribar el 21 de desembre de 1932 a l'Acord Ortogràfic de Castelló de la Plana, avalat per la firma de catorze entitats culturals, encapçalades per l'amfitriona Societat Castellonenca de Cultura, i cinquanta-dos escriptors, encapçalats pel gramàtic de més renom aleshores: el P. Fullana. Les Normes Ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, lleument adaptades per Lluís Revest i Corzo, eren adoptades per la pràctica totalitat d'entitats culturals i escriptors valencians.