Adolf Pizcueta i Alfonso

Adolf Pizcueta i Alfonso (València 1901 - 1989) fou un polític i promotor cultural valencià. Fou president de la Joventut Valencianista i havia col·laborat a Pàtria Nova, però el 1923 se separà d'Unió Valencianista Regional amb el grup liberal que promogué la revista València Nova. Col·laborà també a El Crit de la Muntanya, Nostra Parla i Correspondencia de Valencia. El 1928 fundà i dirigí l'editorial l'Estel i fou un dels directors de Taula de lletres valencianes, des d'on el 1932 impulsà la unificació ortogràfica del català per al País Valencià en les Normes de Castelló.

El 1933 contactà amb Enric Valor i amb Miquel Duran i Tortajada, i amb ells dirigí el 1935 la societat Proa i el seu òrgan, Timó. També fou membre fundador de l'Agrupació Valencianista Republicana i dirigí Avant. Durant la guerra civil espanyola va romandre a València i formà part de la delegació valenciana al II Congrés Internacional de Defensa de la Cultura de 1937.

Dresprés de la guerra es va dedicar a empreses editorials en català al País Valencià, malgrat les prohibicions. Promogué la represa de l'editorial Estel el 1962, i presidí la Fundació Gaietà Huguet i la societat de publicacions Bibliovasa. El 1978 fou nomenat vicepresident d'Acció Cultural del País Valencià. El 1985 va dona la seva biblioteca a la Biblioteca de València i el 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Enviat per Andreu Casanova