Lluís Fullana i Mira

Lluís Fullana i Mira, conegut popularment com el pare Fullana, (Benimarfull, Comtat 1871 - Madrid 1948). Gramàtic, erudit, i religiós valencià. Formà part de l'orde dels franciscans a partir de l'any 1890, exercí com a professor de francés als col·legis franciscans de Benissa i Ontinyent, i inicià els seus estudis comparats en llengües romàniques.

Els seus primers estudis lingüístics defensaven, en contra d'allò establert a l'ambient cultural valencià de l'època, la unitat de la llengua catalana, amb treballs com: La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana (1905), Ullada general a la morfologia catalana (1908), o Característiques catalanes usades en lo Reine de València, (1907).

En l'any 1915 publicà Gramàtica elemental de la llengua valenciana en què, com a membre de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, i al mateix temps per pressions polítiques de l'època, adoptà una posició convergent i intermèdia de les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans amb solucions ortogràfiques dialectals. De fet, defensava per a la llengua catalana una denominació comuna que no coincidira amb un gentilici (p. ex. català, valencià, baleàric, etc...), i la seua proposta fou la denominació de llemosí, però no tinguè suport tant dels acadèmics, que no veien gens filiació lingüística amb l'autèntic llemosí de Llemotges, un dialecte de l'occità.

A partir de 1917 exercí la tasca docent a la càtedra fundada pel Centre de Cultura Valenciana a l'Institut d'Idiomes de l'Estudi General de València, fruit del qual es publicà Temes pràctics per a l'ensenyança de la llengua valenciana en 1926. Dos anys desprès la càtedra fou suprimida per la Dictadura de Primo de Rivera i ingressà, en el mateix any, a la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. El seu ancorament dialectalista iniciat amb el seu treball Estudi sobre filologia valenciana (1912), s'accentua en Compendi de la gramàtica valenciana (1921), i Vocabulari ortogràfic valencià-castellà (1921) per a publicar, en acabat, Ortografia valenciana (1932) en què deixa palesa la seua disconformitat sobre aspectes lingüístics de la normativa proposta per Pompeu Fabra.

Paradoxalment, quasi trenta anys desprès del seu primer treball lingüístic, l'ambient cultural valencià canvià atès que la majoria dels escriptors i gramàtics valencians assumien la unitat lingüística, i la seua proposta dialectalista no tinguè gens èxit. De fet, en 1932 l'escriptor valencià Nicolau Primitiu, qui era president de l'associació cultural Lo Rat Penat, i amb qui mantenia relació d'amistat, el convencè perquè fòra el primer en signar les "Normes de Castelló", de caràcter lingüísticament unitari, probablement amb l'objectiu d'aconseguir el màxim consens entre els escriptors valencians. Des d'aleshores, Lluís Fullana ja no realitzà més treballs lingüístics, i dedicà sencerament el seu temps a l'orde dels franciscans.

Fou fundador del convent dels franciscans de Sant Llorenç i superior de la seua comunitat, també triat pels franciscans com a 'Ministro Provincial' de València. Fou triat com a confessor per la Reina María Cristina i com a a companyant del viatge del Príncep de Saboia. Escriguè també "Historia de la villa y condado de Cocentaina" (1920), publicà un estudi de "Los caballeros de apellido March en Cataluña y Valencia" (1935), i "Historia de los virreyes y capitanes generales de Valencia", parcialment editada en 1936.

Obra lingüística:

• 1905, La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana.
• 1905, "Morfología del verbo en la lengua valenciana".
• 1907, Característiques catalanes usades en lo Reine de València.
• 1908, Ullada general a la morfologia catalana.
• 1912, Estudi sobre Filología Valenciana.
• 1915, Ullada general sobre la morfologia valenciana
• 1915, Gramàtica elemental de la llengua valenciana.
• 1915, Diferencies Foniques, Grafiques u Ortografiques, Lexiques, Morfologiques y Sintactiques entre el Valencia y el Catala.
• 1916, Diferencies dialectals en la Llengua Valenciana.
• 1921, Vocabulari ortogràfic valencià-castellà
• 1922, Compendi de la Gramatica Valenciana.
• 1925, Evolucio Fonografica de la Llengua Valenciana.
• 1926, Temes pràctics per l'ensenyança de la llengua valenciana.
• 1928, "Evolución del verbo en la Lengua Valenciana".
• 1932, Ortografia Valenciana.

Estudis històrics:

• 1920, "Historia de la villa y condado de Cocentaina".
• 1935, "Los caballeros de apellido March en Cataluña y Valencia".
• 1936, "Historia de los virreyes y capitanes generales de Valencia".

Enviat per Andreu Casanova